Vida. Terenci Moix es tracta del pseudònim de Ramon Moix i
Meseguer, novel·lista destacat que escrivia tant en català com en castellà. Va
néixer el 5 de gener de 1942 a Barcelona. Les seves aspiracions el van portar a
estudiar Comerç, Dibuix i Art Dramàtic, a més d’exercir diferents professions.
Amb només vint anys es va traslladar a París i va publicar dues novel·les
policíaques l’any 1963 –gràcies a una formació autodidacte i anàrquica- amb el pseudònim de Ray Sorel. Un any més
tard, va viatjar fins a Londres on va escriure la seva primera novel·la d’èxit:
La torre dels vicis capitals, la qual
no es va publicar fins el 1968.
Aquest gran escriptor i reconegut cinèfil que era obertament homosexual, va participar
en tertúlies televisives i es va manifestar amb freqüència respecte al tema de
la sexualitat. Van ser famosos alguns dels seus enfrontaments contra el que
percebia com manifestacions homofòbiques, sent exemple d'això les seves dures
crítiques al Nobel de Literatura Camilo José Cela. Pel que fa al periodisme, va
col·laborar amb el Tele/eXpres, Tele-Estel, El Correo Catalán, Destino, Nuevos Fotogramas, Serra d'Or
i El País.
Va morir l'abril de 2003 fumant, d'un emfisema pulmonar
per la seva addicció al tabac. Les cendres de l'escriptor van ser dispersades
entre la badia d'Alexandria, no lluny del llegendari Far, i el carrer de
Joaquim Costa del barri del Raval de Barcelona, on va néixer. El 22 d'abril de
2005 es van iniciar els premis Terenci Moix. El mateix any també van començar
el Premi Terenci Moix de Narrativa Gai i Lèsbica Fundación Arena.
Obra. Abans de publicar La
torre dels vicis capitals (1968), va editar –com ja hem mencionat– dues
novel·les de caire policíac: Besaré tu
cadàver (1963) y Han matado a una
rubia (1963).
La seva obra navega entre la crítica i la mitificació de
la cultura catalana, els valors de l'època franquista, l'educació religiosa i
el sexe (ja que segons explica va estudiar en col·legis de capellans) i una
incommensurable devoció per la història d'Egipte imbuint-se de ple en el món
del cinema. Per aquest fet les seves novel·les més cèlebres es basen en amors i
desamors durant l'imperi faraònic. Dos bons exemples en són No digas que fue un sueño (1986) amb més
d'un milió d'exemplars i amb un Premi Planeta i la seva continuació: El somni d'Alexandria (1988).
L’any 1992 va publicar El sexe dels àngels, llibre que va originar una gran polèmica en
molts sectors catalans per la seva genial sàtira a la cultura catalana. Malgrat
tot el 1993 va rebre el guardó la Lletra d'Or per aquesta obra. Va plasmar la
seva biografia en una trilogia denominada Memòrias
del peso de la paja. Altres obres
que destaquen són: Onades sobre una
roca deserta (1969), El
dia que va morir Marilyn (1969), Lilí Barcelona i altres
travestis: tots els contes (1978), La herida de la esfinge (1991), Venus
Bonaparte (1994). La seva última novel·la fou El arpista ciego, publicada el 2002.
Juan Bonilla parla de l'autor
No hay comentarios:
Publicar un comentario