Vida. Jesús Moncada i Estruga
va néixer a Mequinensa l'1 de desembre de 1941. Estudià a Saragossa
entre el 1953 i 1958 i darrerament va cursar batxillerat en una
escola liberal, al Colegi de Santo Tomás de Aquino, dirigit per un
poeta aragonès. Després, continuà els seus estudis amb magisteri i
va exercir uns anys fins que va ser soldat. Primer, al regiment
d'Artilleria Antiaèria de Calataiud i, després, a la Jefetura del
mateix cos a Saragossa. Durant els anys seixanta
es dedicà a la pintura i a la literatura a Barcelona, Edmon Vallès
va ser qui el va animar. Després va entrar a treballar a l'Editorial
Montaner i Simón, on va ser format. Pere Calders el va animar a
escriure, va tenir un paper molt important per Moncada, ja que va ser
el seu mestre literari, tots dos formaren part de la producció quan
havia tornat de l'exili a Mèxic. Es
van relacionar amb altres escriptors que també foren exiliats com
Avel·lí Artís i Xavier Benguerel que, juntament amb Calders, li
van ampliar la visió sobre la guerra civil i les seves
conseqüències. Els dos van continuar treballar a l'editorial
Montaner i Simón durant dotze anys . Finalment, va morir a
Barcelona el 15 de juny del 2005
Obra. Històries de la
mà esquerra el va donar a conèixer ja
que amb aquest recull de narracions guanyà el premi Joan
Santamaria el 1971. A partir de El
cafè de la Granota va començar a
formar més el seu estil i el seu propi món, situada en l'antiga
població de Mequinensa que va ser soterrada per les aigües del riu
Ebre.
La seva primera
novel·la fou publicada el 1988, Camí
de sirga,
que es convertí en una de les
novel·les més importants de la narrativa catalana, amb la qual va
guanyar el premi Fundació d'Amics de
les Arts i de les Lletres
de Sabadell. La galeria de les
estàtues, publicada el 1992, està
situada en una ciutat imaginària, Torrelloba, que està inspirada en
la capital de la provícia de Saragossa, on Moncada estudià els anys
cinquanta. El 1997 publicà
Estremida memòria,
amb la que va obtenir els premis Joan
Crexells i la Crítica
Serra d'Or. Es tracta d'una novel·la
d'intriga on l'autor reviu la memòria de l'afusellament d'uns
bandolers a Mequinensa que van assaltar el recaptador del Banc
d'Espanya a la primera etapa de la Restauració alfonsina. Calaveres
atònites és un recull de narracions
publicada el 1999 amb històries evocadores i humanes.
Les seves obres oscil·len
entre el drama i la comèdia amb humor, ironia i un cert punt
satíric.Moltes d'elles han sigut traduides en molts idiomes
diferents, fins i tot, ell mateix va traduir algunes obres del
castellà, francès i anglès.
No hay comentarios:
Publicar un comentario