Vida. Carme Riera Guilera va
néixer a Palma de Mallorca el 12 de gener de 1948. El seu pare era
mallorquí i la seva mare catalana. Als vuit anys ja començava a
escriure diferents històries inspirades en les que la seva àvia
Caterina Estada li contava, fins i tot, als dotze ja feia poemes i
algun conte en castellà. Estudià primària en el colegi Sagrat Cor
i va anar a l'Institut Joan Alcover, on la seva professora Aina Moll
la va animar a escriure en català.
La seva infància i
adolescència la va viure en la seva mateixa ciutat natal i no va ser
fins a l'any 1965 que va marxar a Barcelona per estudiar filologia
hispànica a la Universitat Autònoma de Barcelona, de la qual és
catedràtica fins el dia d'avui. Es llicencià en 1970 i es casà amb
Francisco Llinás, un professor del qual estava enamorada, en aquest
mateix any va ser quan José Manuel Blecua la contracta per donar
classes. Participà en mobilitzacions estudiantils contra el
franquisme, la guerra del Vietnam i en l'incipient del moviment
feminista.Quan va néixer el seu
fill Ferran, va començar la seva carrera literària escrivint
relats.
El gran bagatge lector de
Carme Riera està format per diferents referències, entre elles cal
destacar Safó, Petrarca, Goethe i Virgina Woolf a nivell més
internacional, i autors de literatura castellana que van influir en
la seva formació acadèmica foren Cervantes, Clarín, Laforet,
Valle-Inclán, Gil de Biedma... Caterina Albert i Mercè Rodoreda
foren dues escriptores on Riera va situar les seves arrels de la
narrativa de les rondalles mallorquines. En el 2013 es va
convertir en la vuitena dona que va ocupar un lloc en la RAE.
Obra. El
1974 va publicar una narració curta, Te
deix, amor, la mar com a penyora
amb la que va guanyar el premi de narració curta Puig i Llensa, ja
que va tenir una gran repercussió amb temes tabú, com l'amor entre
les dones.
El va seguir un segon volum de narracions, Jo
pos per testimoni les gavines
(1977). Amb
la seva primera novel·la va guanyar el premi Prudenci
Bertrana, publicada al
1980, Una primavera per
a Domenico Guarini. I
al següent any, va publicar Epitelis
tendríssims
caracteritzar pel gènere eròtic.
Va
guanyar el premi Ramon Llull amb Joc
de miralls
el 1989. Però la seva obra més guardonada va ser Dins
el darrer blau
(1994) amb la que va guanyar diferents premis, es tractava d'una
novel·la històrica que va se traduida a l'italià per Francesco
Ardolino. Va encararse cap el guionatge amb Es
diu Maria Puig la meva mare?.
I va seguir amb aquest gènere amb dos guions més per a la
televisió. També va guanyar un públic lector infantil, amb obres
com Quasi
bé un conte, la vida de Ramon Llull
(1980). Va seguir amb altres novel·les castellanes i al març
de 1994 va ser nomenada Escriptora del Mes de la Institució de les
Lletres catalanes.Amb
Cap al cel obert
va guanyar el premi Crítica Serra d'Or el 2000. En aquest any, la
Generalitat de Catalunya li concedeix la Creu de Sant Jordi.
No hay comentarios:
Publicar un comentario