4.b.III. Montserrat Roig

Vida. Montserrat Roig va néixer a Barcelona el 1946. Va ser la sisena de set germans, i com ella deia, “vaig començar a escriure perquè es fixessin en mi, perquè veiessin que jo existia”. Llicenciada en filologia romànica, va ser durant tota la vida una incansable lluitadora per les causes feminista i revolucionària, va col·laborar amb nombroses revistes i programes televisius, i fins la seva mort prematura el 1991 no va deixar la ploma.

            La seva primera publicació va ser la narrativa breu Molt sabó i poca roba... i tan neta que la volen (1971), que va encapçalar una sèrie de tres novel·les: Ramona adéu (1972); El temps de les cireres (1972), que la va consagrar com a escriptora; i L’hora violeta (1980); totes pròpies de la història de diverses generacions de la mateixa família, pertanyent a la petita burgesia de l’Eixample barceloní de finals del segle XIX i fins a la dècada dels setanta del segle XX.

            Com a periodista va col·laborar i escriure articles a les revistes Serra d'Or, Oriflama, El Pont, Presència, L'Avenç, Els Marges, El Món, Cavall Fort, El Temps i en el diari Avui. També va integrar en la llengua castellana a Destino, Mundo, Cuadernos para el Diálogo, i La Calle y Jano. A El País publicà quasi una vintena d’articles entre 1979 i 1989. També va publicar en castellà la traducció de totes les seves obres i els assajos ¿Tiempo de mujer? (1980) i Mujeres hacia un nuevo humanismo (1982). Com a assagista en català destaca Els catalans als camps de concentració nazis (1977). De cara a la televisió, va escriure guions per a TVE de Catalunya, entre els quals destaca Personatges, programa del qual era presentadora.

            El 1989 va publicar les narracions El cant de la joventut i el seu últim llibre, Digues que m’estimes, encara que sigui mentida, una darrera reflexió sobre el fet d’escriure i una mirada als seus conflictes interns. Aquell va ser el punt final als llibres. Durant el temps que va estar ingressada a causa d’un càncer va continuar enviant la seva columna a l’Avui. La seva mort prematura el 1991 va causar una gran commoció al món de les lletres catalanes.

Obra. L’obra de Montserrat Roig i Fransitorra té una influència important de Mercè Rodoreda, i també de Narcís Oller. Roig sempre anava amb la realitat i la veritat bruta per davant, sense falsificar ni el mes mínim detall. Aplicava també la sensibilitat a cadascuna de les seves obres, com es pot comprovar en La veu melodiosa (1987) i L'agulla daurada (1985). Un pensament de sal, un pessic de pebre. Dietari obert 1990-1991 recull les últimes col·laboracions de Roig com a articulista al diari Avui, publicades a títol pòstum.