Vida. Baltasar Porcel i Pujol fou un escriptor, periodista i
crític literari balear. Nascut a Mallorca el 14 de març de 1937, és considerat
un dels millors novel·listes de la segona meitat del segle XX, amb un legat
importantíssim pel que fa a la literatura catalana.
Criat en un ambient mariner i pagès, va començar a
estudiar Comerç a Palma i en poc temps va començar a treballar en una impremta,
lloc que l’acostà a les que foren les seves professions. Més tard, es va
traslladar a Barcelona i allà estigué estrictament lligat al món de teatre així
com també va començar a escriure articles setmanals al Diario de Barcelona. En l’àmbit del periodisme destaquen les seves
col·laboracions en diversos mitjans com per exemple: La Vanguardia, Última Hora i
Catalunya Ràdio.
A partir dels anys seixanta inicià la seva carrera com a
narrador, tal com explicarem en la seva obra. Amb tot, cal tenir en compte que
Baltasar Porcel va néixer durant la Guerra Civil i va viure la Dictadura de
Franco però res d’això va suposar un trencament amb una vida anterior ni va
haver d’exiliar-se. Això és un tret molt important que el diferencia –a ell i a tots els que vénen a
continuació– els autors catalans que van viure la preguerra, la guerra i la
postguerra i això es reflecteix en la literatura de cadascú. L’1 de juliol de
2009 va morir a causa d’un tumor cerebral. Les seves despulles foren
traslladades a Mallorca, la terra que el va veure néixer.
Obra. Baltasar Porcel va destacar en assajos, llibres de
viatges i biografia però amb la seva obra narrativa va bastir un món
mediterrani i aventurer, del qual sobresurten les narracions del cicle
d'Andratx, d'un marcat to elegíac. A partir de la mitificació tràgica i poètica
del seu poble nadiu, articula una metàfora de l'ésser humà, de les seves passions,
de la lluita per forjar-se un destí. El gruix de la seva obra narrativa és
format per Solnegre (1961), La lluna i el "Cala Llamp"
(1963), novel·les que reflecteixen el món balear, rural i mariner. Més
endavant, amb la publicació d'Els
argonautes (1968), presentà el microcosmos mític sobre el qual es bastí
bona part de la narrativa posterior, com ara Difunts sota els ametllers en flor (1970), Cavalls cap a la fosca (1975) i Les
primaveres i les tardors (1986).
Amb el recull de contes Reivindicació de la vídua Txing (1977), la seva obra, sense
abandonar la part mítica, es fiu més cosmopolita, així com a Les pomes d'or (1980), Els dies immortals (1984) i El misteri de l'alzinar (1982). D'altra
banda, en les novel·les El divorci de
Berta Barca (1989), Lola i els peixos
morts (1993) i Ulisses a alta mar
(1997) es va decantar per la sàtira d'una certa societat, revestida d’observacions
i reflexions crítiques sobre la realitat més immediata.
Les seves últimes obres van ser: El cor del senglar (2000), on desplega un món aventurer, visceral,
brillant i misteriós; L'Emperador o l'ull
del vent (2001); Olympia a mitjanit
(2004) i Cada castell i totes les ombres
(2008).
Contingut multimèdia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario