Annex. a. Joan Fuster

Vida. Joan Fuster va néixer a Sueca (Ribera Baixa) el 23 de novembre de 1922 en el si d'una família de procedència pagesa. El seu pare va aprendre l'ofici de tallista d'imatges i va exercir de professor de dibuix. Així doncs, Fuster no és un home de lletres per tradició familiar.

El 1943 començà a estudiar Dret a la Universitat de València, combinant-ho amb la formació autodidacta de crític i columnista. A l'any següent publicà Las Provincias, el primer article escrit en català.

Juntament amb Josep Albi va dirigir la revista Verbo entre el 1946 i 1956. Es llincencià en Dret l'any 1947 i va exercir d'advocat mentre feia col·laboracions a la premsa. A partir de la publicació de Els nostres valencians, Fuster va rebre amenaces, fins i tot, en l'esdeveniment de les falles de València es va cremar una figura de l'escriptor. L'onze de setembre de 1981 sofrí un atemptat: el domicili de Fuster va patir grans destrosses a la biblioteca i a l'arxiu per causa d'una bomba.

Començà a treballar com a professor a la Universitat de València per impartir l'assignatura d'Història de la Llengua el 1983. A partir d'aquell moment, va suspendre quasi tota l'activitat pública per dedicar-se a la investigació i la a càtedra universitària. Va morir a Sueca el 21 de juny de 1992 i va rebre homenatge per part de la Universitat Jaume I. El Consell de la Generalitat Valenciana li va concedir l'Alta Distinció al Mèrit Cultural de la Generalitat Valenciana.

Obra. Les seves primeres obres es tractaven de poesia, com per exemple Sobre Narcís, Ales o mans(1949). Set llibres de versos (1987) s'insereix en una línia existencialista i reflecteix les preocupacions del moment històric.

S'inicià a la carrera d'assagista amb El descrèdit de la realitat, editat pel filòleg i escriptor Francesc de Borja Moll. Fuster tractava temes relacionats amb el País Valencià i les seves peculiaritats socials, polítiques i culturals, que neixen d'una posició moral i política. Va vèncer les adversitats de la censura, hostilitats oficials i la falta de mitjans. Als anys seixanta la seva obra és més polèmica. Nosaltres els valencians, va ser un llibre publicat el 1962 on es veu la història i cultura del País Valencià. El 1975 guanya el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Guanyà la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya el 1983 i dos anys més tard, es va doctorar en Filologia catalana. Els seus estudis es veuen reflextits a Llibres i problemes del Renaixement (1989).