1. b. I. Carles Soldevila

 Vida. Carles Soldevila, nascut a Barcelona l'any 1892, va ser educat en una família burgesa liberal. Estudià en les millors escoles de la ciutat i es llicencià en Dret. Va obtenir el càrrec de burocràtic a la Mancomunitat de Catalunya i es casà amb Rosario Escandón Guzmán, amb qui va tenir la seva primera filla. Es va veure obligat a renunciar a la seva plaça de treball com a conseqüència de la dictadura de Primo Rivera, ja que es negà a signar un document d'adhesió al seu Règim. 

Va treballar en diferents publicacions com El Poble Català i La Publicitat, també va col·laborar a Revista de Catalunya i a La Vanguàrdia. Va arribar a ser director de la revista D'Ací i d'Allà el 1924. Quaderns Blaus (1925-1933) i Biblioteca Univers (1927-1928) també van estar sota la seva direcció. Durant la Guerra Civil Espanyola es traslladà a París juntament amb la seva família perquè va rebre amenaces de mort.  La seva dona i la seva filla van tornar un any abans al seu país d'origen, i el seu fill va estar reclòs en un camp de concentració. Carles tornà a Catalunya tres anys després de la guerra però la situació política i social li va impedir retornar a la seva producció literària com va assolir en el període de la preguerra. Finalment, Soldevila va morir el 10 de gener de 1967.

Obra. S'inicià amb poesia, però malgrat l'èxit, va abandonar-la. La seva producció va continuar amb un article amb reflexions sobre Barcelona, Plasenteries, al 1915 (la ciutat on va passar la part més important de la seva vida). La seva primera novel·la breu va ser L'abrandament, tot i que es va traslladar a la narrativa; fins i tot a la narrativa infantil amb Lau, o Les aventures d'un aprenent pilot. Va anar decantant-se poc a poc cap a la novel·la i el teatre, i començà a endinsar-se a aquest primer gènere literari amb trenta-set anys. La seva primera novel·la va ser Fanny al 1929, que formava una trilogia juntament amb Eva i Valentina, publicades dos i quatre anys després de la primera part. Amb la darrera va guanyar el premi Creixells.

La literatura de Soldevila tenia el propòsit d'educar, modernitzar i catalanitzar la burgesia barcelonina. Així doncs, utilitzà personatges d'aquesta classe social i tractà d'incidir en el seu comportament. En la seva primera novel·la, la protagonista és una noia autosuficient i sense prejudicis de la classe benestant, soltera, símbol de la dona moderna, en contrast amb un altre personatge, la seva mare, que representa una època ja passada a la història. De l'obra cal destacar la forma en la qual va ser escrita, és a dir, utilitzant un monòleg interior; en altres paraules: s'expressen els pensaments de la protagonista entre els diàlegs amb altres personatges.

Va iniciar una segona trilogia el 1936 que es va veure interrompuda per la Guerra Civil. No va poder-la continuar fins al 1952. L’escriptura va donar lloc a Bob és a París, on es veu proclamada la República. També va redactar Del llum de gas al llum elèctric, que unes memòries dels temps encara estables: “On la previsió era possible, on els trasbalsos públics no tenien encara gaire influència sobre les situacions privades”, com ell ho va definir.