·
Segle XIX: Després de la decadència apareix la Renaixença
Al segle XIX, amb la Revolució
Francesa ja lluny, Europa es va veure immersa en un seguit de conflictes
sociopolítics, causats, d’una banda, per l’enfrontament entre els ideals
romàntics liberals i els sectors conservadors, i de l’altra, per la força i la
voluntat de la classe obrera, sempre oprimida i exprimida. Aquestes revoltes
van ser guiades pel pensament marxista, plasmat en El Manifest Comunista (1848), obra de Karl Marx i Friedrich Engels.
Els escriptors i artistes, normalment d’ideologia d’esquerres, van anar prenent
consciència de paper crític que havien d’exercir davant les crueltats i
injustícies que veien i vivien.
A Catalunya va sorgir una nova
classe social: la burgesia. Aquest grup de persones va fer que el país català
es recuperés d’una llarga decadència –en aquest cas, literària– i van endegar
la Renaixença, un moviment polític, social i cultural que es va desenvolupar al
llarg del s. XIX i que va acabar a principis del s. XX. Durant aquest període
va sorgir el catalanisme polític, així com intents de recuperar la sobirania
perduda el 1714. A més, Barcelona es va modernitzar i es convertí en la capital
catalana.
A nivell literari, es va viure un
moment d’esplendor europeu gràcies als models narratius que van sorgir: la
novel·la romàntica, el costumisme, la novel·la realista i el naturalisme. En
l’àmbit català –cal recordar que l’última narració de qualitat havia sigut
Tirant lo Blanc, al segle XV– va aparèixer la novel·la moderna.
· Segle XX: Abans de la Guerra Civil
El segle XX començà amb una profunda
crisi catalana, espanyola i europea que desembocà en quatre fets de gran
transcendència: la pèrdua de les colònies americanes (Cuba i Puerto Rico) i
asiàtiques (les Filipines) l’any 1898; la guerra del Marroc; la Setmana Tràgica
(1909); i la Primera Guerra Mundial (1914-1918). Durant aquest període es va
desenvolupar el Modernisme, una etapa de canvis socials i culturals molt grans.
L’esclat de la Gran Guerra va
capgirar la societat i la cultura europees d’aquells anys i, en el cas català,
va afavorir un període de puixança econòmica, ja que Espanya era un país
neutral a la guerra i, per tant, exportava productes –sobretot tèxtils– als
països bel·ligerants. A més, l’any 1914 la burgesia havia aconseguit instaurar
la Mancomunitat de Catalunya, el primer òrgan de govern autònom, presidit per
Enric Prat de la Riba. Durant aquesta època es construí una Catalunya moderna i
aparegué un nou moviment, el Noucentisme.
La conseqüència crítica dels
intel·lectuals enfront de la guerra i les seves conseqüències van fer que hi
hagués un trencament amb les formes artístiques tradicionals i que sorgissin un
seguit de moviments anomenats d’avantguarda, els quals pretenien abolir la
supremacia burgesa quant a cultura i, d’aquesta manera, obrir noves
perspectives rupturistes de creació amb els “ismes” –com ara el cubisme, el
futurisme, el dadaisme i el surrealisme–.
Documental sobre els moviments artístics durant XIX i XX
A partir de 1918, les tensions de
tot tipus es van intensificar amb la nova realitat social sorgida del
cataclisme bèl·lic (Revolució Russa, assassinats continus als carrers de
Barcelona,...). La dictadura de Primo de Rivera, iniciada el 1923, que va
comptar amb el suport de bona part de la burgesia catalana, va marcar un punt
d’inflexió en la societat catalana. La dictadura finalitzà l’any 1930 i,
després d’unes eleccions municipals que van guanyar els partits d’esquerres, es
va proclamar la II República el 14 d’abril de 1931.
Paral·lelament, després de la Gran
Guerra i dels posteriors “bojos anys vint”, un fet desastrós va assolar Estats
Units i alhora Europa: el crac a la Borsa de Nova York l’any 1929, el qual va
ser el preludi d’una època de crisi i de depressió econòmica que generà les
condicions òptimes perquè s’alcessin els feixismes europeus a Alemanya, amb
Hitler, i a Itàlia, amb Mussolini. Aquesta fou una de les causes de la Segona
Guerra Mundial (1939-1945).
Als vint i trenta, abans de
l’enfrontament civil, la llengua i la literatura catalanes van conèixer etapes
de progrés i de consolidació. Els grans models internacionals van ser traduïts –i,
per extensió, imitats per les noves generacions d’escriptors–. Aparegueren les
primers obres d’autors que es convertiren en clàssics al llarg del segle, com
ara Josep Pla, Llorenç Villalonga, Mercè Rodoreda... Per la seva banda, la burgesia,
sota el paraigua de la dictadura de Primo de Rivera, va organitzar l’Exposició
de 1929.
No hay comentarios:
Publicar un comentario