lunes, 9 de febrero de 2015

1. a. Context històric: Narrativa de preguerra (1898-1936)

·         Segle XIX: Després de la decadència apareix la Renaixença

            Al segle XIX, amb la Revolució Francesa ja lluny, Europa es va veure immersa en un seguit de conflictes sociopolítics, causats, d’una banda, per l’enfrontament entre els ideals romàntics liberals i els sectors conservadors, i de l’altra, per la força i la voluntat de la classe obrera, sempre oprimida i exprimida. Aquestes revoltes van ser guiades pel pensament marxista, plasmat en El Manifest Comunista (1848), obra de Karl Marx i Friedrich Engels. Els escriptors i artistes, normalment d’ideologia d’esquerres, van anar prenent consciència de paper crític que havien d’exercir davant les crueltats i injustícies que veien i vivien.

            A Catalunya va sorgir una nova classe social: la burgesia. Aquest grup de persones va fer que el país català es recuperés d’una llarga decadència –en aquest cas, literària– i van endegar la Renaixença, un moviment polític, social i cultural que es va desenvolupar al llarg del s. XIX i que va acabar a principis del s. XX. Durant aquest període va sorgir el catalanisme polític, així com intents de recuperar la sobirania perduda el 1714. A més, Barcelona es va modernitzar i es convertí en la capital catalana.

            A nivell literari, es va viure un moment d’esplendor europeu gràcies als models narratius que van sorgir: la novel·la romàntica, el costumisme, la novel·la realista i el naturalisme. En l’àmbit català –cal recordar que l’última narració de qualitat havia sigut Tirant lo Blanc, al segle XV– va aparèixer la novel·la moderna.



·         Segle XX: Abans de la Guerra Civil

            El segle XX començà amb una profunda crisi catalana, espanyola i europea que desembocà en quatre fets de gran transcendència: la pèrdua de les colònies americanes (Cuba i Puerto Rico) i asiàtiques (les Filipines) l’any 1898; la guerra del Marroc; la Setmana Tràgica (1909); i la Primera Guerra Mundial (1914-1918). Durant aquest període es va desenvolupar el Modernisme, una etapa de canvis socials i culturals molt grans.


            L’esclat de la Gran Guerra va capgirar la societat i la cultura europees d’aquells anys i, en el cas català, va afavorir un període de puixança econòmica, ja que Espanya era un país neutral a la guerra i, per tant, exportava productes –sobretot tèxtils– als països bel·ligerants. A més, l’any 1914 la burgesia havia aconseguit instaurar la Mancomunitat de Catalunya, el primer òrgan de govern autònom, presidit per Enric Prat de la Riba. Durant aquesta època es construí una Catalunya moderna i aparegué un nou moviment, el Noucentisme.

            La conseqüència crítica dels intel·lectuals enfront de la guerra i les seves conseqüències van fer que hi hagués un trencament amb les formes artístiques tradicionals i que sorgissin un seguit de moviments anomenats d’avantguarda, els quals pretenien abolir la supremacia burgesa quant a cultura i, d’aquesta manera, obrir noves perspectives rupturistes de creació amb els “ismes” –com ara el cubisme, el futurisme, el dadaisme i el surrealisme–.

Documental sobre els moviments artístics durant XIX i XX



            A partir de 1918, les tensions de tot tipus es van intensificar amb la nova realitat social sorgida del cataclisme bèl·lic (Revolució Russa, assassinats continus als carrers de Barcelona,...). La dictadura de Primo de Rivera, iniciada el 1923, que va comptar amb el suport de bona part de la burgesia catalana, va marcar un punt d’inflexió en la societat catalana. La dictadura finalitzà l’any 1930 i, després d’unes eleccions municipals que van guanyar els partits d’esquerres, es va proclamar la II República el 14 d’abril de 1931.

            Paral·lelament, després de la Gran Guerra i dels posteriors “bojos anys vint”, un fet desastrós va assolar Estats Units i alhora Europa: el crac a la Borsa de Nova York l’any 1929, el qual va ser el preludi d’una època de crisi i de depressió econòmica que generà les condicions òptimes perquè s’alcessin els feixismes europeus a Alemanya, amb Hitler, i a Itàlia, amb Mussolini. Aquesta fou una de les causes de la Segona Guerra Mundial (1939-1945).


            Als vint i trenta, abans de l’enfrontament civil, la llengua i la literatura catalanes van conèixer etapes de progrés i de consolidació. Els grans models internacionals van ser traduïts –i, per extensió, imitats per les noves generacions d’escriptors–. Aparegueren les primers obres d’autors que es convertiren en clàssics al llarg del segle, com ara Josep Pla, Llorenç Villalonga, Mercè Rodoreda... Per la seva banda, la burgesia, sota el paraigua de la dictadura de Primo de Rivera, va organitzar l’Exposició de 1929.

No hay comentarios:

Publicar un comentario