2. La Guerra Civil Espanyola (1936-1939)

Antecedents. Després del final de la dictadura de Primo de Rivera i de la victòria majoritària dels partits republicans a les eleccions municipals del 1931, es produeix l’adveniment de la Segona República Espanyola el 14 d’abril. El rei Alfons XIII marxa d’Espanya, però ja al 1932 (Sanjurjada), el 1933 (anarquistes) i el 1934 (insurrecció socialista a Astúries i proclamació de l’Estat Català) es produeixen revoltes que desestabilitzen el govern republicà. El 1936, el Front Popular (coalició d’esquerres) guanya les eleccions generals, però només pot governar en condicions “normals” (respecte a la legalitat i la Constitució) des del febrer fins al juliol.

Causes. Com en tots els conflictes que es produeixen en grans extensions territorials, les causes varen ser també nombroses, i la suma d’elles va comportar els fets que més tard exposarem. No ens estendrem massa, però podem identificar en termes generals tres grans factors. A nivell econòmic, els grups empresarials temien les reformes dutes a terme pels governs d’esquerres del 1931 i 1936. A més, la situació del país era la d’una economia endarrerida, principalment rural, però amb aspiracions modernitzadores. A nivell polític, les llibertats propugnades pels partits d’esquerra de caire liberal xocaven amb els valors tradicionals que oferí el govern de Franco. A nivell social, existia una forta diferència entre la població urbana i la rural, i això comportà una major polarització de la societat espanyola.

El pronunciament militar. El 18 de juliol, les diverses guarnicions militars distribuïdes per les províncies espanyoles inicien un aixecament violent. Aquest es fonamenta en la declaració de l’”Estat de guerra” per part dels militars (un procediment que havia de conduir-los al govern) i la presa del poder. L’aixecament, planificat durant mesos per diversos generals i primordialment ideològic, va donar pas a la Guerra Civil, ja que bona part de la població, juntament amb el govern d’esquerres espanyol (el Front Popular), va tractar de defensar-se.

Guerra Civil Espanyola (1936-1939). L’aixecament militar va comportar la fractura del poble espanyol en dos bàndols, confrontats ideològicament en tots els àmbits, amb dos models polítics diferents i una idea pròpia per la qual lluitar. Va produir-se una cruenta guerra en la qual van morir prop d’un milió d’espanyols i van haver d’exiliar-se uns altres 440.000. A nivell moral, però, les conseqüències s’han deixat sentir fins als nostres dies, i els problemes nacionalistes i polítics d’Espanya encara són vigents.

            Fem un breu apunt del desenvolupament del conflicte. El 1936, després de l’aixecament, les “dues espanyes” queden representades al mapa: la republicana –i urbana– (Catalunya, València, Múrcia, sud d’Andalusia, Astúries, País Basc), d’una banda; la nacional –i rural– (Castella la Manxa, Castella i Lleó, Galícia, Aragó, Navarra). L’Església va donar suport als sollevats, mentre que van ser les classes mitjanes i baixes les que més defensaren el sistema republicà. Aquest fet va comportar la progressiva derrota republicana, ja que les milícies, l’”exèrcit popular”, no van poder combatre els professionals franquistes.

El desenvolupament de la guerra, per tant, es produeix en condicions desiguals. Mentre que els règims feixistes (Alemanya, Itàlia, Portugal) suporten el sollevament, la Unió Soviètica i les Brigades Internacionals donen força als republicans. Malgrat això, al llarg dels tres anys de conflicte, les ciutats més importants de cada província van caient, i la culminació de l’aixecament es produeix el gener del 1939 amb la presa de Barcelona –i Catalunya, per extensió–. L’1 d’abril, Franco proclama el final de la guerra i la seva victòria (Año de la Victoria).

            Conseqüències. Si la guerra va acabar amb una societat fragmentada en vencedors i vençuts, també les conseqüències van ser totalment diferents per uns i altres. Pels nacionals, l’aixecament militar va triomfar després de tres durs anys de guerra, i va ser instaurat un sistema –en tots els àmbits– de govern de tendència feixista, però a mida de les condicions d’Espanya. Pels republicans, una disjuntiva va obligar-los a triar: o bé l’exili interior (en el qual els partidaris de la República van haver de restar callats al seu propi país, sotmesos a la repressió del nou règim), o bé l’exterior (les dades a partir de les quals redactem el text informen de la sortida de 440.000 espanyols a través de les fronteres pirinenques). En qualsevol cas, Espanya va romandre sota el règim –conegut amb el nom de franquisme– al llarg de trenta-sis anys, fins la mort natural del dictador, Francisco Franco, el 20 de novembre del 1975.

Breu exposició de les causes de la guerra (durada: 4 minuts)

Documental sobre la Guerra Civil Espanyola (durada: 55 minuts)