Vida. Sebastià
Juan Arbó, nascut el 28 d'octubre de 1902 a Sant Carles de la
Ràpita, fou criat i educat per una família de pagesos que no tenien
terra. A l'edat dels vuit anys, es traslladà a Amposta amb els seus
pares i començà a treballar amb dotze anys en una oficina com
meritori, deixant l'escola. La seva carrera com
periodista es va iniciar quan va formar part de diaris com La
Vanguàrdia i l'ABC en arribar a Barcelona el 1927, marxant d'Amposta.
També va participar en d'altres editorials. Finalment, va morir
a Barcelona el dos de gener de 1984.
Obra. La
seva primera novel·la va ser L'inútil
combat el 1931. El protagonista es
tracta d'un noi humil i marginat per la seva condició social. Tot i
que la seva obra més coneguda fou Terres
de l'Ebre, publicada
el 1932, una
novel·la que descriu els oblidats i humils camperols que treballen
en una terra dura, en la qual, transforma les seves experiències
personals i comunitàries en ficció. En aquesta obra es veu la
lluita per sobreviure de tres generacions d'una mateixa família de
pagesos, i amb ella va guanyar el Jocs Florals de Barcelona. Un any
més tard va publicar Notes d'un
estudiant que va morir boig,
però va fer diverses versions: Hores
en blanc
(1935), i L'hora negra
(1961). En el mateix any de la segona versió, publicà Camins
de nit,
on els protagonistes també han de lluitar contra la gent del seu
entorn.
En
el corpus novel·lístic d'Arbó es poden trobar personatges
marginats i humiliats per la societat. Cal afegir que l'autor va
prendre influència de diferents escriptors, en referent als
personatges, s'inspirà en els models de Dostoievki, i respecte al
sentit profund amb la seva ficció tràgica, té influència
Eurípides. Així doncs, el resultat es tracta d'obres modernes i
clàssiques al mateix temps.
La
Guerra Civil espanyola el va afectar, i després d'un llarg silenci
va tornar a la seva producció amb Tino
Costa
el 1947, aquesta és considerada la seva obra més important,
traslladat a l'ambient realista de l'Ebre on l'heroi existencial,
estrany al món on viu, és arrosegat per la fatalitat que sent que
no arriba a comprendre. A partir del 1948 va començar a
escriure en castellà i guanyà el Premi Nadal de novel·la.
Als anys seixanta, tornà a decantar-se per la llengua catalana i va publicar diferents obres que no van tenir el mateix ressò que les d'abans de la guerra: Narracions del Delta (1965), L'espera (1967) o La masia (1975).
No hay comentarios:
Publicar un comentario