Introducció i eixos cronològics

“El segle XX passarà a la història com el Segle d'Or de la literatura catalana. Caldria remuntar-nos a la València del segle XV per retrobar una constel·lació de literats tan important. Si A. March, Martorell i Roís de Corella determinen el punt culminant de la literatura medieval catalana en un cicle que arrenca dels trobadors i Llull, en l'època contemporània noms com els de Carner, Riba, Foix, Espriu, Pla i Rodoreda catapulten les lletres catalanes al seu grau màxim d'universalitat tot fent bons els propòsits de renaixença de Verdaguer i Guimerà, i els de modernització de Maragall, i oferint als escriptors de les generacions posteriors una cosa tan preuada per a una literatura que aspiri a un desenvolupament normal com és un sentit de tradició moderna.”

(VICENÇ LLORCA, “Salvador Espriu: l’ètica com a avantguarda”, Avui, 2 d’octubre del 2003).

INTRODUCCIÓ AL CONTEXT HISTÒRIC

INTRODUCCIÓ AL CONTEXT LITERARI

Narrativa de la preguerra als anys 90 on Dipity.

La cita que encapçala aquest article introductori té una única pretensió: preveure l’extensa però plaent tasca que s’obre als nostres ulls, els de quatre estudiants que cursen el Batxillerat. Extensa, perquè la temible planificació que presentem ho és, i perquè el temari ho demana; plaent, perquè treballem la literatura des d’una perspectiva que ens ha estat determinada ineluctablement i que hem d’acceptar (joiosament, per cert): el fet que som catalans i que tenim una literatura i una història literària farcida de bells cants al món i l’home (malgrat que enfonsada en fracassos històrics constants, en lluites i desgràcies, en tristors). Això comporta, més enllà dels continguts, el privilegi de gaudir d’un corpus literari que no és present enlloc com a casa seva.

La literatura és l’expressió màxima de l’ésser humà en tant que ésser que va més enllà de la raó. El seu instrument és el llenguatge, i en aquest sentit és un art superior a la pintura o la música: tot allò expressable ho és a través de la paraula, i aquesta síntesi entre la raó i la passió humana és present a la literatura.

Més enllà de les inacabables divagacions sobre el concepte de literatura i els materials literaris a què podem accedir, és forçós i necessari acotar, i aquí ho fem seguint les pautes determinades per les instruccions de la nostra tasca a l’assignatura “Llengua catalana i literatura” (comandada pel nostre professor, en Jordi Ballester), que ha estat la impulsora d’aquest humil blog, aquesta ínfima gota d’aigua en l’infinit (i en expansió) oceà que és Internet, aquest estel que acaba de néixer i que ha de buscar-se un lloc a l’Univers. Acotem espacialment i temporal: l’espai és aquell en què s’han mogut els escriptors catalans; el temps, des de finals del segle XIX fins l’actualitat.

Per què tractar la literatura present en aquest temps i espai? La resposta sembla òbvia. El fet d’entendre l’actualitat no és potser tan important –pertocaria això a altres categories del coneixement, com la història o la filosofia–; allò cabdal és trobar en la literatura la imatge d’una cultura determinada, que ha patit determinats processos històrics i reflecteix les vivències quotidianes i la problemàtica definitiva en les seves paraules, articulades a través d’un bon sac d’obres i escriptors. Més enllà de la comprensió o del fet estètic, la literatura és un acte total: respon a uns continguts compartits per un poble, però també a uns conflictes individuals. En aquest sentit, la literatura catalana, concretada al segle XX –principalment– i amb un espai dispers, és una mostra riquíssima dels dos valors, de la societat i de l’home, del col·lectiu i de l’individu.

Justificat aquest racó literari, aquest blog, passem al segon punt: la metodologia de treball. Partim d’uns continguts proposats pel professor esmentat, però hem realitzat unes quantes modificacions a fi d’ampliar els coneixements sobre el tema i de fer-los més comprensibles –atès que quan major és el coneixement, més comprensible es fa un assumpte qualsevol, i especialment en temes amb tants materials a l’abast, on cada nou detall amplia aquesta comprensió–. Proposem un sistema d’investigació que, malgrat que és coix –falta introduir un bon nombre d’autors importants–, serveix com a fonament a l’edifici del coneixement que pretenem construir. Aquests autors que han quedat fora s’aniran inserint a l’índex a mesura que els treballem, ja que molts d’ells podrien ser inclosos en diversos punts i considerem que cal conèixer-los bé abans de determinar el moment on trobem l’essència de la seva obra. L’índex en qüestió és el següent –s’apreciarà que està ordenat cronològicament, amb la qual cosa es podrà seguir una evolució històrica i literària que farà més assequible la comprensió de l’abundant material. Les dates són aproximades, i sempre treballarem atorgant-les una importància relativa–:

0. Introducció

1. Narrativa de preguerra (1925-1936)

1.1.        Context històric i cultural (1892-1936)

1.2.        La narrativa abans de 1925

1.2.1.   Situació a Europa

1.2.2.   Situació a Catalunya

1.2.2.1.       Modernisme

1.2.2.2.       Noucentisme

1.3.        Sagarra i Riba: la represa de la novel·la

1.4.        La narrativa de 1925 a 1936

1.4.1.   Retorn dels modernistes

1.4.1.1.       Joan Puig i Ferreter

1.4.2.   Novel·la psicològica

1.4.2.1.       Carles Soldevila

1.4.2.2.       Miquel Llor

1.4.2.3.       Sebastià Juan i Arbó

1.4.3.   Avantguardes

1.4.3.1.       Francesc Trabal

1.4.4.   Altres autors

1.4.4.1.       Josep Maria de Sagarra

1.4.4.2.       Josep Pla

2. Narrativa durant la guerra (1936-1939)

2.1.        Context històric i cultural (1936-1939)

2.2.        Les novel·les “filles de la guerra”

3. Narrativa de postguerra (1939-1975)

3.1.        Primera postguerra (1939-1959)

3.1.1.   Context històric i cultural (1939-1959)

3.1.2.   Exili interior

3.1.3.   Exili a l’estranger

3.2.        Anys seixanta

3.2.1.   Context històric i cultural

3.2.2.   Realisme històric

3.2.3.   Literatura fantàstica

4. Transició, democràcia i nou mil·lenni (1975-2014)

4.1.        Context històric i cultural (dels darrers anys del franquisme a l’actualitat)

4.2.        Narrativa destacada

4.2.1.   Anys setanta

4.2.2.   Anys vuitanta

4.2.3.   Anys noranta

4.2.4.   Segle XXI

5. Annex

5.1.        El món editorial

5.2.        La premsa

Autors destacats que han de ser classificats: Salvador Espriu, Joan Oliver, Mercè Rodoreda, Manuel de Pedrolo, Llorenç Villalonga, Pere Calders, Baltasar Porcel, Terenci Moix, Montserrat Roig, Jesús Moncada, Jaume Fuster, Carme Riera, Quim Monzó, Joan Fuster, Joan Francesc Mira.

En tercer lloc, cal justificar també el títol del blog, La mort i la primavera. Si es fa una cerca ràpida, es trobarà que es tracta del títol d’una novel·la (inacabada) de Mercè Rodoreda. Hem triat aquest i no un altre perquè reflecteix els dos aspectes que, per nosaltres, defineixen el temps històric i literari que treballarem: la mort és el temps de guerra i de tristors, de desesperança i exili; la primavera, en contrast, és el ressorgiment i l’optimisme, l’alegria i les noves flors. Dos aspectes oposats que conflueixen en un nombre extens d’obres i autors i que conformen el material del qual partirem.

Per acabar, queda només parlar d’una qüestió inevitable i cabdal: aquest blog i les tasques que apareixeran fetes no hauran aparegut del no-res, sinó que un equip de quatre persones hi és al darrere. La feina del blog serà el resultat de la feina de l’Ada Vilà, una fera literària i encara millor companya i amiga; l’Ariadna Boladeras, la deessa dels somriures i l’afabilitat personificada; la Marta Esteve, una altra lectora voraç i motiu d’alegria constant; i aquest humil escriptor que redacta les línies introductòries, l’Álex Caparrós.

Salut i bona literatura.