Vida: Miquel Llor i Forcada va néixer a Barcelona el 3 de maig de 1894 en el si d’una família menestral. Fou el mitjà de tres germans, i va tenir una infància difícil a causa de la mort prematura de la mare, d’una escoliosi (deformació de l’esquena) detectada als 10 anys a ell i al seu germà gran Joan, i per deixar els estudis acabada la primària. Va començar a treballar de jovenet, primer en una impremta i després a la Maquinària Terrestre i Marítima, sempre a l’ombra del seu germà. Els seus viatges posteriors per tota Europa el van ajudar a aprendre llengües pel seu compte –tasca que va quedar reflectida en la seva obra com a traductor–.
El 1923, als trenta anys, es va revelar la seva afinitat per la literatura, segurament deguda a l’assistència a les classes de literatura catalana que organitzava la Mancomunitat de Catalunya. El mateix any es va inscriure a la Selecció de Literatura de l’Ateneu Barcelonès, i el 1928 va començar a treballar a la secció de cultura de l’Ajuntament de Barcelona, on va estar ocupant el càrrec fins la jubilació. La seva obra literària més reconeguda va ser produïda durant la preguerra, època en què va escriure Història grisa (1925), Tàntal (1928) i Laura a la ciutat dels sants (1930), guardonada amb el Premi Joan Creixells aquell mateix any.
Durant la Guerra Civil abandonà la literatura i es dedicà a la traducció, especialment dels autors André Gide i Alberto Moravia. A la postguerra va esdevenir antiquari de la galeria L’aura, i també va publicar alguns llibres, però cap tenia el cabal dels anteriors. Es podrien destacar El somriure dels sants (1947) i Un camí de Damasc (1958), pel qual va obtenir el Premi Joanot Martorell. Quan es va jubilar del seu càrrec a l’Ajuntament de Barcelona el 1960 es va dedicar especialment a la cura de galeries d’art.
Va morir a Tossa de Mar el dia abans
del seu aniversari de 1966, encara amb 71 anys.
Obra: L’escriptor forma
part de la generació post-noucentista que va fer ressuscitar la narrativa,
oblidada pel darrer moviment literari català. Pel que fa a la seva obra més
coneguda, Laura a la ciutat dels sants,
Llor fa un anàlisi personal del realisme psicològic; a més, la ubicació de la
novel·la a Vic era coneguda per ell mateix (la seva mare era d’allà). Va rebre
influències de Freud, Dostoievski, Joyce, Proust i Suevo; la seva novel·la Tàntal té un important rerefons freudià.


No hay comentarios:
Publicar un comentario