Antecedents: Durant
la Guerra Civil Espanyola i la postguerra, la publicació en català va ser tan reduïda
que podria considerar-se nul·la. Ningú no publicava en català a causa de les
represàlies que hi havia per part del règim franquista. Tot i així alguns
escrivien en secret i es feien tertúlies literaries clandestines.Amb això, alguns
es van plantejar cap a la dècada dels 50 un renovació de la literatura
catalana, un vertader boom literari
que trenques amb els esquemes que hi havien fins llavors.
Causes: Hi havia una evident necessitat de renovació de la literatura catalana de com es coneixia llavors. A les dècades dels 50 i 60 va reaparèixer el realisme, i la seva màxima formulació va ser en l’obra crítica de Josep M.Castellet i Joaquim Molas, els quals publicaren l’antologia Poesia catalana del segle XX (1963) partint d'una metodologia marxista d'anàlisi literària. D’aquesta manera van reinterpretaven la tradició poètica i proposaven les noves línies de creació. Els primers aires de renovació varen sorgir de Destino(1954), de Josep Mª Espinàs, Com ganivets o flames i La rambla de les Flors (1955) de Jordi Sarsanedas, que retractava un llenguatge vulgar que feia la trama més directa i realista.
El període: Les bases del realisme històric van ser el marxisme, Sarte i corrents sociològics anglosaxons. Es promulgava com una literatura compromesa socialment i políticament; era un intent d’inserir en el treball intel·lectual literari i en la recuperació política del país, en contra del règim franquista. En la poesia s'hi relacionen Vicent Andrés i Estellés, Francesc Vallverdú, Miquel Bauçà, Francesc Parcersiras; la novel·la, influïda pels corrents nord-americans d'entreguerres i pels italians de postguerra, té a autors representatius com ara Josep Maria Espinàs, Manuel de Pedrolo i Baltasar Porcel; per part del teatre trobem l'aparició del neorealisme amb autors com ara Benet i Jornet i, d'una altra banda, la introducció del teatre èpic de Bertolt Brecht portada a terme per Ricard Salvat, entre d'altres, i que influí joves autors com Jordi Teixidor i Jaume Melendres.
Conseqüències: Amb els mateixos ideals del realisme màgic, van sorgir les revistes Serra d’Or i Poemes.
Causes: Hi havia una evident necessitat de renovació de la literatura catalana de com es coneixia llavors. A les dècades dels 50 i 60 va reaparèixer el realisme, i la seva màxima formulació va ser en l’obra crítica de Josep M.Castellet i Joaquim Molas, els quals publicaren l’antologia Poesia catalana del segle XX (1963) partint d'una metodologia marxista d'anàlisi literària. D’aquesta manera van reinterpretaven la tradició poètica i proposaven les noves línies de creació. Els primers aires de renovació varen sorgir de Destino(1954), de Josep Mª Espinàs, Com ganivets o flames i La rambla de les Flors (1955) de Jordi Sarsanedas, que retractava un llenguatge vulgar que feia la trama més directa i realista.
El període: Les bases del realisme històric van ser el marxisme, Sarte i corrents sociològics anglosaxons. Es promulgava com una literatura compromesa socialment i políticament; era un intent d’inserir en el treball intel·lectual literari i en la recuperació política del país, en contra del règim franquista. En la poesia s'hi relacionen Vicent Andrés i Estellés, Francesc Vallverdú, Miquel Bauçà, Francesc Parcersiras; la novel·la, influïda pels corrents nord-americans d'entreguerres i pels italians de postguerra, té a autors representatius com ara Josep Maria Espinàs, Manuel de Pedrolo i Baltasar Porcel; per part del teatre trobem l'aparició del neorealisme amb autors com ara Benet i Jornet i, d'una altra banda, la introducció del teatre èpic de Bertolt Brecht portada a terme per Ricard Salvat, entre d'altres, i que influí joves autors com Jordi Teixidor i Jaume Melendres.
Conseqüències: Amb els mateixos ideals del realisme màgic, van sorgir les revistes Serra d’Or i Poemes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario