1. b. V. Josep Pla

Vida. Josep Pla neix el 8 de març del 1897 a Palafrugell (Baix Empordà), en el si d’una família pagesa benestant. Als setze anys marxa a Barcelona com a universitari i obté matrícula d’honor en Dret. Les seves publicacions comencen als vint anys, a les revistes Ofrena i Cenacle. A partir de llavors, l’obra literària de Pla, de caire periodístic, serà abundant, reforçada per uns condicionants sociopolítics altament inestables. Al setembre del 1920, l’escriptor s’incorpora a La Publicitat com a corresponsal a París, i més tard publicarà i escriurà també des de tota Europa, l’Orient Mitjà o Amèrica del Sud. Els seus viatges no són, però l’única font literària. Pla participa en el moviment polític catalanista a partir dels anys vint, inscrivint-se en una línia nacionalista que més tard el farà arribar al conservadorisme de la Lliga Regionalista. Aquesta direcció política el condueix a atacar la República, evitar la confrontació durant la guerra i tornar a la Barcelona ocupada com a director de La Vanguàrdia. El règim franquista, que dura trenta-sis anys, és acceptat per Pla, qui empra el seu temps viatjant i escrivint abundosament. El 1966, però, es produeix un esdeveniment clau: la publicació d’El quadern gris, dins l’Obra completa que comença a publicar l’editorial Destino. El 1975 es reuneix amb els futurs reis d’Espanya al seu mas de Llofriu. Finalment, i després de rebre diverses distincions, Pla mor durant la Diada de Sant Jordi del 1981.

Obra. Per començar a analitzar l’extensíssima obra de Pla, cal esmentar una dada: la seva Obra completa consta de quaranta-quatre volums i unes 29.000 pàgines, més tota l’obra periodística de menor valor literari que no va ser-hi inclosa. Atesa la impossibilitat de tractar aquest contingut, esbossem dos dels principals aspectes de l’obra. En primer lloc, Pla va ésser prosador, i a més d’escriure una novel·la, El carrer Estret, i comptats fracassos mètrics, va redactar milers de pàgines dins del gènere assagístic i periodístic i de la literatura de viatges. La prosa de Pla és amena i fluida, i es caracteritza per posseir una certa cadència poètica –sense arribar a ser barroca–. Aquesta simplicitat poètica, ensems amb el personalisme i el tractament de les emocions de manera desafectada, han fet reeixir l’obra de Pla.

            Pel que fa als continguts planians, és indubtable que la gran obra del seu llegat és El quadern gris (1966). Podem definir-la com un “dietari”, ja que Pla explica fil per randa i dia per dia el desenrotllament de la seva vida des del 8 de març del 1918 fins el 15 de novembre del 1919, al llarg de set-centes pàgines. No obstant, El quadern gris es caracteritza per l’abundància d’elements ficticis, els quals es barregen amb la realitat planiana de forma subtil i invisible pel lector, a la manera de Stendhal. La voluntat de Pla fou la d’escriure unes memòries que atorguessin coherència a la seva obra mitjançant el retrat costumista. Aquest retrat té dos camins: la descripció de la vida de poble –Palafrugell–, que mostra el vessant familiar i costumista de Plal, i la descripció de la vida de ciutat –Barcelona–, la qual és mostrada en un absolut desordre social. Finalment, cal dir també que Pla va voler contrarestar el moviment noucentista amb la seva obra, car ell considerava que “jo no sóc un producte del meu temps; sóc un producte contra el meu temps”.

Documental sobre Josep Pla (durada: 60 minuts)