Vida. Pere
Calders, nascut a Barcelona el 29 de setembre del 1912, fou fill únic
en el matrimoni de Vincenç Calders i Teresa Rusiñol. El seu pare
era un escriptor modernista, així doncs, Calders va ser influenciat
en la seva vocació literària. Els seus primers anys els va
viure a prop de Polinyà, tot i que va començar els seus estudis a
Barcelona, en l'escola catalana Mossèn Cinto. Allà, el mestre Josep
Parunella el va encaminar cap el mateix camí literari. Cal
destacar una altra vocació important de Calders: el dibuix. Amb
disset anys va entrar en l'Escola Superior de Belles Arts de
Barcelona, i va viure del dibuix durant un temps. Ja amb vint
anys, va formar part de la redacció del Diari
Mercantil,
dirigit per Josep Jané i Olivé, que fou el qui el va ajudar a
publicar la seva segona obra. En esclatar la Guerra Civil el
1936, Calders va continuar amb les seves dues vocacions, tot i que en
el 1937 es va allistar com a voluntari a l'exèrcit republicà per
exercir de tècnic cartògraf. En
finalitzar la guerra, va ser internat al camp de concentració de
Prats de Molló i després al castell de Roissy-en-Brie. Seguidament
va ser exiliat a Mèxic, on va formar una altra família amb Rosa
Artís. El 10 de decembre de 1962 tornà a Barcelona, i va morir el
21 de juliol de 1994 a causa d'una llarga malaltia.
Obra. De
la seva bibliografia cal destacar l'ús de la ironia, l'absurd i el
component màgic dels elements que formen la seva literatura. La
seva primera obra va ser El
primer arlequí, escrita
amb catorze anys, tot i que fou publicada el 1936. Tot seguit, en el
1933 va publicar el seu primer relat, Història
de fantasmes o el capillar “Estrella”, que
va
aparèixer al diari Avui. Mentre treballava en l'exèrcit va publicar una novel·la
curta, La
glòria del doctor Larén. També,
el 1938 va quedar finalista al Premi
Narcís Oller
i al Premi
Crexells però
les dues obres amb les que va participar no es van poder publicar. El 1955 va publicar Cròniques de la veritat oculta.
En tornar a Catalunya guanyà el Premi
Sant Jordi
per la novel·la L'ombra
de l'atzabara.
Més endavant, el 1967 va publicar una novel·la ambientada a Mèxic
amb el títol de Aquí
descansa Nevares. Moltes
obres es van traduir a diferents llengües i l'obra més important
representada en teatre va ser Antaviana
al 1978 pel grup teatral Dagoll Dagom. En aquest any es va publicar Invasió Subtil i altres contes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario