3. b. II. Mercè Rodoreda

Vida. Mercè Rodoreda i Gurguí fou una escriptora catalana que va conrear diversos gèneres literaris –com ara el teatre i la poesia- però que destaca en la novel·la i, en segon lloc, en el conte. Nascuda a Barcelona el 10 d’octubre 1908 és considerada l’autora catalana més influent de la contemporaneïtat, tal com ho testifiquen els seus companys de professió i la traducció de les seves obres a nombroses llengües.

            Rodoreda va créixer entre jardins i va tenir la fortuna de comptar amb uns pares amants de l’art, des de la literatura al teatre, passant per la música. A més a més, el seu avi havia sigut redactor a la revista La renaixensa –amb “s” perquè Pompeu Fabra encara no havia normalitzat el català–. Així doncs, el seu entorn familiar i infància van influir moltíssim en la persona en qui posteriorment esdevingué. Tot i que només va cursar els estudis de primària durant la seva infància va llegir clàssics catalans així com Ramon Llull, Jacint Verdaguer, Josep Carner, etc.

            L’any 1928, amb vint anys, es va casar amb el seu oncle Joan –aquí trobem el possible rerefons de la seva novel·la Aloma–, a qui ella sempre havia idealitzat. Un any més tard el matrimoni, instal·lat a Saragossa, va tenir el seu primer i únic fill: Jordi Gurguí i Rodoreda. Negant-se a dependre econòmicament del seu marit, va començar a centrar-se en la seva vocació: escriure. Cada dia es tancava en un colomar blau, on va confeccionar La Plaça del Diamant.

            Durant la Segona República, Mercè Rodoreda va rebre classes a mans de Delfí Dalmau, qui li va proporcionar coneixements de llengües, la va animar a publicar textos i la va involucrar en projectes literaris. Mentre l’autora anava progressant i publicant novel·les, la Guerra Civil esclatà. En el transcurs d’aquesta, es divorcià de Joan i el seu suposat amant, Andreu Nin i Pérez, fou assassinat per la policia soviètica. Enmig de tant dolor finalment hagué de partir, temorosa de que la detinguessin per haver col·laborat amb revistes d’esquerres.

            Era l’hora de l’exili: “S'acabà la guerra, i vam haver de sortir d'Espanya. Jo, no per res, perquè jo no havia fet mai política, però el fet d'haver escrit en català, i per haver col·laborat en revistes, diguem-ne d'esquerres, etcètera, etcètera. I aconsellada per la meva mare, car me'n vaig anar pensant que al pas de tres, quatre o cinc mesos tornaria a casa meva, però després es va anar eternitzant.”

            Mercè Rodoreda va escollir com a destinació França, així com altres artistes van preferir romandre a Catalunya o marxar a països com Mèxic. Durant l’exili va començar una relació amb Armand Obiols. Quan semblava que la situació s’havia estabilitzat, la Segona Guerra Mundial els atrapà. Fugint dels nazis, volien arribar a  Orleans però finalment les circumstàncies van portar a Mercè i els seus amics a Llemotges. Després s’instal·là a Bordeus fins que finalment es va mudar amb Armand a París i posteriorment a Ginebra. Tot i que amb algunes interrupcions, va dedicar gran part de la seva vida a fer allò que estimava: escriure, escriure i escriure.

            Malauradament li van diagnosticar un càncer contra el que ella no va voler lluitar i tal com ella mateixa diu a la novel·la que dona títol a aquest blog: “La mort va fugir pel cor i quan ja no vaig tenir la mort a dintre em vaig morir...” Això succeí el 13 d’abril de l’any 1983.

Breu biografia de Mercè Rodoreda

Obra.  “Les coses eren boniques, la vida no gaire”, escriu Rodoreda a Aloma, l’única novel·la que l’autora va voler rescatar dels seus inicis i la qual va reescriure. I com no, ella és la autora de La Plaça del Diamant, una autèntica joia catalana, així com La mort i la primavera, El carrer de les camèlies, Mirall trencat, Quanta, quanta guerra i Jardí vora el mar. Un tret molt característic de la seva obra és la simbologia, de la mateixa manera que els seus personatges solen ser femenins i un dels temes més tractats és la relació home-dona, sobretot aquella que és tensa i/o impossible. El seu monòleg interior transporta al lector a mons realment meravellosos. Pel que fa als contes, destaquen La meva Cristina i altres contes, Semblava de seda i altres contes i Viatges i flors.

Graffiti al districte de les Corts, Barcelona